No m'equiparis de Alejandro Sanz

Ara que cruixen les potes del balancí neva,
un botó en el televisor,
ara que plou a la sala i s'apaguen
espelmes d'un cel que paria claror,
Ara que corren els lents escampant poesia
i el món es desperta mandrós,
ara que trona un silenci feroç
ara ens ofega la tos,
ara què hem vist que el temps passa
i podem mirar-nos darrera el rencor,
ara t'ensenyo d'on vinc i com tinc
fet a miques el motor,
ara que troba refugi el meu mot
els teus dubtes m'esperen al cor,
ara t'ensenyo d'on vinc i de quin
material tinc fet el cor

Jo vinc de l'aire
que t'eixugava a tu la pell amor,
jo sóc d'el barri
al carrer on vas trobar-lo a ell,
no m'equiparis
baixar a la terra en un pincell per tu,
imperdonable
jo no m'assemblo gens a ell,
ni a ell ni a cap altre.

Ara que salten els caps rementant les deixalles
mioles la trista cançó,
ara que t'has quedat sense paraules
compares compares amb tanta passió,
ara ens podem reconèixer sense que s'enredi el retrovisor
ara t'ensenyo un batum de la vida,
i les ferides que em va deixar l'amor
Ara no vull crits ni drames
sols una conversa tranquil·la entre els dos,
si vols t'explico el per què t'estimo
si vols explico per què no,

Jo vinc de l'aire
que t'eixugava a tu la pell amor,
jo sóc d'el barri
al carrer on vas trobar-lo a ell,
no m'equiparis
baixar a la terra en un pincell per tu,
imperdonable
jo no m'assemblo gens a ell,
ni a ell ni a cap altre.

Que algú m'eixugui de la teva pell
que ens desenclavi,
i que t'esborrin del meu pols
si us plau no em parlis,
Que algú m'eixugui de la teva pell
que ens desenclavi,
tu ets el destí, jo la fortuna.