La Taula Petita de Els Amics De Les Arts

Ens veiem els tres un cop a l’any,
Però cada cop que ho fem és com si
Ens haguéssim vist ahir i sembla mentida.
El del restaurant, que ja ens coneix,
Ve i ens abraça a tots.
“Va, passeu al fons.
Us he parat la taula petita”.
No hi ha cap més lloc en aquest món
On siguem tan sincers.
Hi ha moments de mal de panxa i tot,
De riure com bojos.
Fent la sobretaula ens allarguem.
L’últim client se’n va.
La mestressa diu:
“Es pot fumar.
Va vinga què us poso?”.
I encara parlem de tu.

De les coses bones que fa temps vam descobrir plegats.
De com sempre en els pitjors moments hi veies sortida.
Sempre un o altre diu: “Senyors, ho hem de fer més sovint”.
Però mai no quedem perquè tothom té la seva vida.
I encara parlem de tu.

Ens veiem els tres un cop a l’any,
Però cada cop que ho fem és com si
Ens haguéssim vist ahir i sembla mentida.