Avança, vianant de Manel

Quan caigui sobre teu la còlera dels déus i no quedi res a dir,
Quan ja no importi aquesta tarda, si t'ho has passat bé, o si has patit.
Quan cada error al món, quan cada pas en fals, contingui més veritat
Que el feix depriment de fulls intactes del teu currículum immaculat,
Veuràs el doble fons dels envans, rius subterranis daurats, mars amb tresors amagats

Va, aquest joc t'agradarà, juguem a classificar els que ho fan bé i aquells que no,
Jutgem cruelment els que s'equivoquen, sentim-nos petits per aquells que ho fan millor.
I després repassarem els grans greuges que has sofert, els mals sense precedents,
Però vés pensant què és el que arrisques, què poses en joc, tu, per estar content.
Que cap, cap cervell genial reparteix els dies bons i els dolents, que l'univers no ens deu res!

Tots ens movem! No pots quedar-te encallat eternament!
Avança, vianant, per les llambordes i l'asfalt!
Tots ens movem! No aconseguiràs quedar-te quiet!
Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs.

Però tu sabràs el que fas, jo vindria a practicar el noble art d'anar endavant.
Si et sents intrús no parlis gaire i ja veuràs, ningú adverteix l'engany.
No et demanen un carnet, no hi ha escrit cap reglament, s'equivoca el més expert,
Donem conversa, som amables, i no se sap si malgrat l'esforç anem
Cap al plaer o al dolor, a la llum o a la foscor, a un gran banquet o a la més cruel inanició.

Tots ens movem! No pots quedar-te encallat eternament!
Avança, vianant, per les llambordes i l'asfalt!
Tots ens movem! No aconseguiràs quedar-te quiet!
Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs.

Que hi hagi pau, que hi hagi pau, que hi hagi pau damunt la Terra.
Creu en el món, creu en el món, creu en la gent que no coneixes.