Les cosines de Manel

A l'estació un vespre de Juliol els va preguntar el nom,
Tot i que ja el sabia.
Va carregar maletes i regals,
Va deslligar els cavalls,
Arribaven les cosines.

En el sopar se'l van quedar mirant,
A estones estàs bé però dius massa tonteries,
Durant el ball van prendre'l de la mà,
Ens han dit que hi ha un riu
I ens han dit que tu hi aniries.
Ohh la lluna és un llop
Que campa pels camins batejant els sotabosc,
Tres ombres sense pantalons
Saltaran per comprovar com està l'aigua del gorg
I estava bé i s'ha de dir que estava bé,
Quan va voler parlar d'un amor que ell tenia,
El primer sol els va assecar les pells,
Quan tot sigui menys greu
Van dir i de matí que ens avises.

A l'estació un vespre de Juliol
Va pronunciar el seu nom i va empassar saliva.
La vida ha estat cruenta i fugaç,
Però com passar-ho bé noi, ho sabien les cosines.

Ho sabien les cosines.