Sense Adonar-Me de Sergio Dalma

Et vaig mirar
I vaig endevinar
Que series el vers perfecte
Fet del cor per recitar

Quan et vaig mirar
Un gran món vaig crear
Que ni els anys ni el cel ni estrelles
Van poder mai igualar
Camins per descobrir sense les fronteres
Voldria caminar sabent que m'esperes

Jo creia que sent tu
Com la primavera no marciries la il·lusió
No acabaries una història per tots dos

Sense adonar-me
Tot allò que em vas donar
Avui acabarà al fons de l'abisme
Convertint en un defecte tot allò que era perfecte
M'has deixat el cor en blanc amb un dubte que no accepta
Endeutat sense recepta
resignat per lo pitjor
Embargat pel teu amor

Per què lluitar
Ja res podríem salvar
No seré més la titella
Que tu puguis fer ballar
I has de saber
que tornar-ho a intentar
és com voler fer que que la fem sigui dolça com la mel

Al menys promet-me que no haurà mentides
Sabent que no ets per mi
Per què no m'oblides?

Sense adonar-me
Tot allò que em vas donar
Avui acabarà al fons de l'abisme
Convertint en un defecte tot allò que era perfecte
M'has deixat el cor en blanc amb un dubte que no accepta
Endeutat sense recepta
resignat per lo pitjor
Embargat pel teu amor

Sense adonar-me
has volgut que el teu record
Em deixi el cor tenyit de negre
Que si dos I dos són tres
I tu m'ho dius t'hauré de creure
No sé gents ja de l'amor
I no sé si vull aprendre
Rescatar-lo de les cendres
O deixar-lo com està
Potser el temps ho guarirà
I m'ajudi a començar