El Tren del Temps de Txarango

Les últimes pàgines d'un llibre.
Sentir la pluja sobre la pell
I veure com desperta el dia.
Fer-te l'amor després de tant de temps.

Del mig de la runa arrencar l'alegria.
Sentir que portem a dins els Déus.
I contra el mur morir-nos de riure.
Ser iguals vol dir ser igual de diferents.

I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
I la vida comença a ballar.

Ja sé que ens trencarem,
Que ens caurà a terra el món.
Ja sé que plorarem
I que podem perdre-ho tot.

Per sempre no hi ha res
I el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
Que tot valgui la pena.

Cantar cançons a la lluna.
Sentir la terra amb el pas descalç.
Riure de nou de la broma de sempre.
Quan no l'esperis fer-te un regal.

Viure l'estiu sota l'aigua clara.
Ballar borratxos la nostra cançó
I dir-t'ho tot amb una abraçada,
Si alguna cosa pot dir-t'ho tot.

I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
I la vida comença a ballar.

Ja sé que ens trencarem,
Que ens caurà a terra el món.
Ja sé que plorarem
I que podem perdre-ho tot.

Per sempre no hi ha res
I el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
Que tot valgui la pena.

Desperta sota les ales del capvespre.
Camina amb mi un petit trosset del teu camí.
Deixa't vèncer per la pulsió que sents empènyer.
Dins del teu pit, que vol alliberar-se i crida per sortir.