El Matrimoni Arnolfini de Els Amics De Les Arts

Per tu L'India van ser tres mesos vitals,
Per mi van ser nouranta dies a l'exili.
A les fotos surts tan guapa i tant morena
i jo així amb pinta com de bon i prensili.

I contemplant el Taj Mahal desde
l'últim angle que ens quedaba
em vas fer una pregunta
que no em negaras que tenia mala baba.

Un marajà va perdre la dona
i aquest palau li va fer construir,
Si ens passés això a nosaltres, que faries tu per mi?
I no vaig saber que dir...

Una any vas dir el pont de la Purisima
creuem l'Atlantic, anem als Estats Units.
Un puja i baixa, cuatre compres per Manhattan
Que el vol ara està per terra i en podrém treure profit.

I contemplant un edifici unes columnes relentí, vas dir:
Caram som a un lloc mític fes una foto, es Wall Street.
Aquí es un fol ple de pantalles, terra amb parquet,
homes i crits, perqué ara puja,
perqué ara baixa on hi es el secret per fer-se ric?
I no vaig saber que dir, I no vaig saber que dir
I no vaig saber nooo...

I et va agafar aquell rampell per la pintura
i vam volar a Viena a saciar aquell desig.
Jo el mon del art, ho reconec,
no puc dir pas que el domini,
del institut se'm va quedar
només el matrimoni Arnolfini.

I tu cantant un Gilles deies però mira el traç,
però quins colors!
No pots percebre per la mirada
que profund que era el seu dolor.
Fixat la llum que ben tractada,
tot detalls res perquè si
A mi m'exalta, a mi em provoca,
i digues tu, que et fa sentir?
I no vaig saber que dir
I no vaig saber que dir
I no vaig saber nooo...

I després de molt de temps ja ho he trobat,
ja se que dir, hi ha més coses que tinc clares
amb tots aquests anar i venir.
Que et curarà un tiu que patenti,
les abraçades d'aireport,
Sant Pau diré les que ara et trenquen,
però demà et fan més fort.
Que l'única veritat arreu que es clara, rassa i pura
es que al pot petit sempre hi haurà poca confitura
I que tornar sempre es la millor part de l'aventura...
Tornar, sempre es la millor part de l'aventura...
(x4)