Sota un cirerer florit de Joan Manuel Serrat

Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.

Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.

I així vaig viure
amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.

Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.

Dius que és un somni,
només un somni,
pobre infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.