Gràcies a la vida de Miguel Poveda

Gràcies a la vida,
que tot m'ho regala.
M'ha donat la vista
per poder mirar-te.
Veure llums i ombres,
colors que m'envolten
i totes les llums de la nit estrellada,
i entre un mar de gent, la gent estimada.

Gràcies a la vida
que tot m'ho regala.
M'ha donat l'oïda,
que amb la seva amplada
grava nit i dia
els ocells que canten,
udols i turbines, tempestes i aire,
i paraules tendres que l'amor escampa.

Gràcies a la vida,
que tot m'ho regala.
M'ha donat el so i l'abecedari,
i amb ell les paraules
que penso i declaro.
Mare, amics, germans
i la llum que ara em marca.
El camí d'amor
que persegueixo encara.

Gràcies a la vida,
que tot m'ho regala.
M'ha donat les passes
per als meus peus que marxen,
que trepitgen platja, deserts i muntanyes,
prats, ciutats i boscos,
bassals i esplanades,
casa teva, el teu carrer i la teva cambra.

Gràcies a la vida,
que tot m'ho regala.
M'ha donat el riure
i el plor que el cor trenca.
Així jo separo l'amor de la pena,
els dos materials on el meu cant arrela,
i un cant que és el vostre
però que tant s'hi assembla.
Aquest cant de tots
que és el que canto sempre.